Escena ascensor. Foco zenital. Ella ja és a dins. S’obren les portes i entra l’actor (curiosament s’assembla molt a un actor americà). Moments de de no saber què dir-se. Uns somriures i …
ELL: Sembla que plourà.
ELLA: Vol dir? No he mirat el baròmetre abans de sortir de casa.
ELL: Baròmetre?
ELLA: Per veure les pressions, ja sap…
Ell se la mira sense saber què dir, això del baròmetre l’ha deixat en fora de joc. Voldria agafar-la per la cintura i plantar-li un petó de rosca com aquell de les pel·lícules americanes, però…
ELL: Doncs, no sé, potser plou o no.
ELLA: Jo baixo, aquí. Adéu.
Ella baixa amb un somriure d’orella a orella sabedora que no té baròmetre, de fet no sap ni què indica.