Que Pineda és un lloc on els agrada fer teatre ja ho sabem; que organitzen una Mostra de Teatre Amateur amb companyies de tot Catalunya, també ho sabem; que tenen una entitat amb un munt de gent vinculada al món de la faràndula també és un fet; però que tenen una cura immensa en la pedrera, en ensenyar, en descobrir, en fer estimar el teatre als més petits, si no se sap encara, s’ha de pregonar als quatre vents.
Una escola que funciona com un engranatge de rellotgeria suïssa. Una entitat al darrere, un públic fidel, uns nens i nenes, joves, que viuen per i per al teatre, bravo!
Perquè el teatre ens roba hores de vida, però la nostra vida és millor dalt l’escenari
Vaig llegir aquesta frase en el programa de mà de les obres de teatre que presenta l’escola Artur Iscla. M’agrada tant, tant, que per això la poso en aquesta entrada.
Com molt bé imaginareu, el darrer cap de semana vaig tenir l’honor de ser al teatre de Pineda en la inauguració del que ells anomenen “La Mostreta”… Mostreta? Hi ha un seguit d’obres, una darrere l’altra, amb canvis d’escenografia, amb els seus petits grans actors i actrius, amb un equip humà envejable (sempre des d’un punt de vista sà).
I dic honor, perquè vaig poder veure representada l’obra Coconut Paradise que vaig escriure fa gairebé 10 anys. A més a més, l’escola Artur Iscla és reincident, doncs fa sis o set anys ja l’ha van representar amb gran èxit. I també m’han representat El misteri del museu i Estació Central
El Grup Bambalines, els de 12 i 13 anys, van fer les delícies del públic i a més a més va donar vida a uns personatges que vaig inventar i crear sobre el paper. Aquesta és la màgia del teatre, és per això que m’agrada tant.
Bona feina, a Pineda fan bona feina, sí senyor.
