L’ESCENA EN XARXA

• Els del teatre dels dilluns escrivim una escena en xarxa
  

Fa fred, molt de fred. Fa dies que no saben res de ningú. Potser són els dos darrers supervivents…

El personatge A s’enllustra les sabates. El personatge B llegeix un diari.

A: No sé per què llegeixes un diari de sis anys enrere?

B: No sé per què cada dia, des de fa cinc anys, t’enllustres les sabates amb tanta dedicació. Potser esperes visita?

A partir d’aquí, el diàleg és escrit pels membres del taller. Copio el text dels comentaris i els enganxo a continuació. Si hi ha alguna intervenció escrita pel taller apareixerà en verd.

A: Visita, dius…no cal esperar visita per portar les sabates ben lluents! Avui, per fi, sortiré a passejar… (LAURA)

B: Ets un il·lús.

A: Mira, només provo de distreure’m. Fa Fred, fa vent… això vol dir que torna l’hivern. I quants en van? Tres? Quatre? Ja ni ho sé. M’agradaria parlar-ne, però tal com ets… (DAVID)

B: Em recrimines com soc, quan soc l’únic que ha acceptat el nostre fatídic destí? Aquest diari és l’únic que em queda. Aferrar-me als temps on encara hi havia felicitat… Hi havia esperança! No com ara, que només ens queda un parell de sabates lluentes i un vell diari, mentre morim lentament de fred… Em molesta que gastis l’energia en coses banals. (ALESSANDRO)

A: El fred et fa ser una persona arrogant. Mai has tingut cap comprensió amb mi, soc i seré la teva mare encara que tu tinguis 56 anys i jo 80. (NÚRIA)

B. Què vols dir amb això? Et penses que això et dóna algun dret? (JUD)

A. Doncs sí, el dret a sortir d’aquí si em dóna la gana, encara que em geli allà fora. (JUD)

B: Doncs surt i gela’t!

A: Això és el que vols?

B: Vull que deixis de mentir-me.

A: Què t’he dit que no sigui veritat?

B: Has perdut el cap, tot t’ho inventes. 

A: Demostra-m’ho! Descarat. Vinga, t’escolto.

B: 56? El que em faltava! Has perdut la noció del temps!
T’omples la boca dient que ets la meva mare quan saps que no és cert. Què creus, que no recordo el que va passar quan era petit? (LAURA)

El personatge A es posa molt nerviós, camina alterat i es pica el cap repetidament. Ha perdut la noció del temps i de l’espai. 

A: Ahhhh, Ahhh, malo, malo, impostor… 

B: Xssst, tranquil·la, tranquil·la, només és un altre oblit.

El personatge A treu una postal i se la mira detingudament.

A: Buenos Aires.  ¿Por qué tuvimos que dejar nuestra casa… por qué? 

B: Dios mío, ya no entiendo nada de tus palabras…
Entre frío, zapatos brillantes, el diario…no soy arrogante, aún me importan tus opiniones. dime mama tu que has vivido más años que yo -que hago? Que digo?

Estoy perdida en sus sonrisas, sus movimientos pero el…no sabe nada.

Y si es demasiado tarde? Y si mi destino es vivir en soledad en este mundo invadido por el invierno? (EWA)

A: Potser no sóc la teva mare, però qui t’ha cuidat tota la vida? Qui et va eixugar el cul i et va canviar els bolquers? Potser jo he perdut la noció del temps, però recordo perfectament quantes coses vaig deixar de fer per estar amb tu… perquè després de tants anys em tractis de boja. Ets tu que no estàs del tot sencera, obsessionada amb un home que gairebé ni t’ha mirat…  (NEUS)

B: Aquest és un tema que…

A: La casa de Buenos Aires la vam haver de deixar perquè haguessis mort de mal d’amors. No sé on veies els somriures, si només eren disgustos i llàgrimes. No et culpo, si només guardes el primer diari. Aquí tinc el segon diari. En ell, el teu gran amor narra el seu declivi personal i les repercussions que la relació va causar a la teva salut mental. ¿O potser no ho recordes? (ANA)

El personatge A obre una maleta i en treu un altre diari i li ensenya a B.

B: Està bé, està bé…deixem de discutir…estem cansades. Encara hi penses? En ella vull dir…de vegades em pregunto si seguirà viva en algun lloc i ens estarà buscant. (YURI)

A: No hi he deixat mai de pensar, en ella. Segur que és viva. No ho sé, si ens estarà buscant, però l’enyoro tant… (JOAN)

B: Jo també l’enyoro molt, però saps que en el seu moment ens va fer molt mal. Val més que no la busquem; les males companyies ben lluny! Te’n recordes del que anava dient de tu a tota la gent del barri? Només et calia aquell rumor perquè la teva salut mental empitjorés… Em sap un greu. Bé, en el fons, saps t’estimo. (Anni)

A: (mirant per la finestra)
Saps, sembla que l’hivern ha envaït el món….
Avui no sortiré a passejar, vaig a treure’m les sabates….

B: Ara que ja les tens tan lluentes? Tot i que faci fred podriem sortir i airejar-nos, tants dies aquí dins no ens està anant bé;  ens ha fet parlar de temes que ja haviem arxivat… sortim i així veiem si queda algun supervivent? (MARIA)

A: Tots són morts. Ho diu el teu maleï diari?

El personatge s’ha acostat fins on és el personatge B
B: jo avui deixaré de llegir el diari.
Totes dues aquí i ara és l’únic moment que existeix. I en aquest moment present necessito  dir-te que…..(es mou nerviosa)….que ….es que et veig aqui despullada de les teves sabates…i.. (ELI)

A: Que?????????? (ELI)

Ja podeu anar fent les vostres aportacions a partir del personatge A o B. Farem créixer l’escena amb els comentaris que envieu a l’entrada del web.