Assaig a tres bandes
El grup Carotes, el més nombrós, està assajant el gag que representarà el proper dia 19 de desembre i ho fa dividit en tres. Un grup que es divideix en tres, o tres grupets per separat. Quan un diu per separat, no vol dir fer tres grups i ara assaja un i d’altres s’esperen…
Imaginem aquesta escena dramàtica:
En escena hi ha el director donant consignes a tres joves actors. A baix, asseguts al pati de butaques, un grup de nois i noies, cridaners, mengen xiclet i miren el mòbil.
DIRECTOR: No, prou! Silenci, caram! Això és pràcticament impossible de fer!
En aquest precís moment, es fa el silenci. Uns segons tensos i una rialleta burleta enceta de nou un caos de tres parells de nassos. El Director rebufa, mira el cel i exclama:
DIRECTOR: No, pitjor, això és una tragèdia!
El director es desespera i s’estira els pocs cabells que li queden.
Qui hagi treballat amb joves sabrà de què parlo. Vull dir, que si tens petits actors i actrius dalt l’escenari, amb la pretensió de muntar l’escena amb cura i tot detall (empresa del tot utòpica… els artistes som molt idealistes), però tens mitja companyia asseguda esperant torn, treballar és impossible. Què podem fer? Com que disposem d’espais diferents, els tres grups es reparteixen entre l’escenari, una sala d’assaig i una aula que hi ha al primer pis. Escales amunt, escales avall, puja a l’escenari, vés a la sala. Se suposa, dic se suposa i així m’agradaria creure-ho, que cada grup prepara el seu GAG i espera la visita imminent i recorrent del director per treballar l’escena. És un assaig diferent i un pèl estressant perquè la impertinència de les busques del rellotge sempre amenacen d’un possible motí: si tardo massa en canviar de grup, els sediciosos i maquiavèl·lics actorets es planten de vaga general.
I enmig d’aquesta situació és quan un director és planteja la següent dicotomia:
El director, para en sec, inspira profundament i agafa el primer element, objecte, andròmina o el que sigui que tingui a mà. Mirada perduda, dubta i…
ubiqüitat o invisibilitat? Aquesta és la qüestió.
